Són ja molts dies, molts plors. Moltes llunes buides sense arribar al final, sense trobar el sentit. Hores pensant el mateix i arribant a les mateixes conclusions, cap canvi, i jo, a poc a poc, esmicolant-me per dins.
Són matins il·luminats per somnis, nits llargues sense color, sentiments incomplets, abraçades que mai arriben, petons que es van perdre sense haver existit mai. Sempre esperant, esperant coses que no troben la direcció si tu no les ajudes.
Un any perdut, un any de vida morta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario