"Quan sento que tot s'ha acabat
que no sé aixecar el cap
que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit
que ja no crec en mi
que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar
la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant.
Dient-me que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera
aixeca't sense pressa
inspira, refés-te
la vida, el món t'esperen.
Quan sento que res té sentit
que el món està girat
que no sécom possar un peu a
terra i re-començar.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat
i cau cada desig que m'ajudava a
avançar.
Torno altre cop a recordar
la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant.
Dient-me que guanyar-me el destí
només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant."
Un fil de llum, Andreu Rifé
No hay comentarios:
Publicar un comentario