Free my best smile

     Sus dedos entrelazados cortan la brisa marina, las olas viejas, rotas y desgastadas llegan a los inestables pies. El ardor del oleaje enmudece la escena, se apodera de las miradas perdidas, dos jóvenes, dos vidas paralelas, un cruce de caminos, una noche veraniega.

     Besos fugitivos, abrazos infinitos, pasos indefinidos a lo largo de una solitaria orilla. Finas caricias sobre su piel de porcelana, tan blanca, tan inocente.

     Protagonistas de la vida, de la felicidad, dos sonrisas iluminando su playa infinita. ¿Por qué no?

Un gran petitó

     Aquell petitó per fi va complir el seu somni, aquell que il·luminava el seu inocent somriure. Van passar els anys, va crèixer, però no oblidà pas el seu objectiu, ho desitjava cada cop més, i més, fins i tot va passar a ser una obsessió, ho anhelava més que altra cosa.

     Els imitava, volia ser com ells, moure's com ells, fer vibrar cada persona de la graderia amb el seu joc, amb la seva determinació. Cada dia es nugava els patins amb més força, la força d'un somni. Cada dia patinava més ràpid, la rapidesa d'un somni.

     Aquella vesprada va arribar, les llàgrimes no podien caure, eren gotes de suor per la cara, després d'onze anys ho va fer, va nugar-se els patins com ells, amb la seua força, va patinar com ells, amb la seua rapidesa, fins i tot, ho va fer amb ells. Va donar un somriure a cada persona de la graderia, l'espentaven en cada jugada per seguir avant amb seu somni aconseguit. El petitó mai oblidarà el seu 18 d'abril de 2013.